Una mica d'humor treballadors socials
Davant la importància del fet de riure's d'un mateix les noies participants en aquest blog hem volgut fer una secció d'humor.... I què fa més riure que una carrera que no coneix ni sap perquè serveix ningú??
Ho sabem, només cal veure'ns som un quadre de personatges tancats dintre uns pocs metres quadrats. La diversitat som nosaltres!!
Davant la incapacitat que tenim de poder explicar a la gent que és la nostra feina, hem volgut contar alguns acudits que diferents "persones" ens han aportat molt amablement sobre la nostra vocació.
⁃ Un dia era al poble i vaig dir a la meva colla que faria ts, si haguésseu vist la cara de despistats i de no saber ni que era això... Però no és el pitjor, perquè un noi que si sabia el que era em va dir que ja podia començar a "pillar" cànnabis que allí van tots amb el "colocón" sinó de què pensaríem que podrien fer el món més just???
⁃ Parlant amb la meva parella de la meva carrera li vaig dir que estava nerviosa per no ser capaç de poder treballar amb alcoholisme que és el sector que més m'agrada... al que em va respondre que segurament empatitzaria molt pels "pets" (borratxeres) que agafo de festa... Hagués estat millor si no ho hagués dit el suficient fort com perquè ho sentís el meu avi el qual va acabar pensant que la meva carrera era un mal exemple per a la meva vida i que acabaria com els "yonkis" aquests que surten a les telenoveles.
⁃ Aquest estiu estava amb la meva amiga sopant i va sorgir el tema què faria ts i estava molt contenta de trobar una carrera que pegui amb el meu caràcter i la meva vocació. Estava molt emocionada explicant com em sentia i un noi ho va sentir i em va vindre a dir que ell també havia fet la carrera i que era molt bonica. Era el cambrer que ens estava atenint al McDonald's. Gràcies per tant noi!
⁃ El meu padrí al dinar familiar del meu aniversari va ser el més crític amb l'opinió de la meva carrera. Per al meu aniversari em va regalar unes sabates Quechua "perquè m'integrés" i em va demanar que no arreglésseu molts de yonkis que són una peste per a la societat i que sobretot no tornés bollera i soci de Green Peace. Gràcies padrí, jo també t'estimo.
Aquests són alguns dels acudits que ens han semblat més dignes d'aportar a la secció... però tranquils que ve Nadal, i amb Nadal venen els dinars familiars, i amb els dinars familiars venen les preguntes de: i tu .... que estudies??
Fetes pels cuñaos més cuñaos de la família....
Ànims treballadores i treballadors socials, algun dia la gent sabrà què fem... a part de fumar porros i tindre un fons d'armari del decathlon clar... I serà una carrera digna del respecte que mereixem!
Canviem el món! Jeje
Ho sabem, només cal veure'ns som un quadre de personatges tancats dintre uns pocs metres quadrats. La diversitat som nosaltres!!
Davant la incapacitat que tenim de poder explicar a la gent que és la nostra feina, hem volgut contar alguns acudits que diferents "persones" ens han aportat molt amablement sobre la nostra vocació.
⁃ Un dia era al poble i vaig dir a la meva colla que faria ts, si haguésseu vist la cara de despistats i de no saber ni que era això... Però no és el pitjor, perquè un noi que si sabia el que era em va dir que ja podia començar a "pillar" cànnabis que allí van tots amb el "colocón" sinó de què pensaríem que podrien fer el món més just???
⁃ Parlant amb la meva parella de la meva carrera li vaig dir que estava nerviosa per no ser capaç de poder treballar amb alcoholisme que és el sector que més m'agrada... al que em va respondre que segurament empatitzaria molt pels "pets" (borratxeres) que agafo de festa... Hagués estat millor si no ho hagués dit el suficient fort com perquè ho sentís el meu avi el qual va acabar pensant que la meva carrera era un mal exemple per a la meva vida i que acabaria com els "yonkis" aquests que surten a les telenoveles.
⁃ Aquest estiu estava amb la meva amiga sopant i va sorgir el tema què faria ts i estava molt contenta de trobar una carrera que pegui amb el meu caràcter i la meva vocació. Estava molt emocionada explicant com em sentia i un noi ho va sentir i em va vindre a dir que ell també havia fet la carrera i que era molt bonica. Era el cambrer que ens estava atenint al McDonald's. Gràcies per tant noi!
⁃ El meu padrí al dinar familiar del meu aniversari va ser el més crític amb l'opinió de la meva carrera. Per al meu aniversari em va regalar unes sabates Quechua "perquè m'integrés" i em va demanar que no arreglésseu molts de yonkis que són una peste per a la societat i que sobretot no tornés bollera i soci de Green Peace. Gràcies padrí, jo també t'estimo.
Aquests són alguns dels acudits que ens han semblat més dignes d'aportar a la secció... però tranquils que ve Nadal, i amb Nadal venen els dinars familiars, i amb els dinars familiars venen les preguntes de: i tu .... que estudies??
Fetes pels cuñaos més cuñaos de la família....
Ànims treballadores i treballadors socials, algun dia la gent sabrà què fem... a part de fumar porros i tindre un fons d'armari del decathlon clar... I serà una carrera digna del respecte que mereixem!
Canviem el món! Jeje

Comentarios
Publicar un comentario